Tot i ser encara poc coneguda, la Teràpia Breu Estratègica comença a fer-se un lloc molt important dins l'àmbit de la psicologia i psicoteràpia actuals. Sense cap mena de dubte, podem dir que ha representat un gir copernicà pel que fa a la seva orientació, dirigida a la ràpida i eficient solució dels problemes presentats pels pacients. Com diu el mateix Giorgio Nardone, "encara que els problemes humans puguin ser extremadament persistents, complicats i dolorosos, no requereixen necessàriament de solucions complicades i prolongades en el temps".

L'origen de l'enfocament estratègic es remunta a les antigues tradicions hel•lèniques, des de la retòrica dels sofistes fins a l'art de l'estratagema xinesa (El Arte de la Estratagema, 2004), arts totes elles orientades a resoldre situacions aparentment irresolubles utilitzant estratagemes i formes de comunicar suggestives i persuasives.

Posteriorment, la confluència de tres enfocaments diferents va significar una gran influència en el primer model de teràpia estratègica:

LA CIBERNÈTICA I LA PERSPECTIVA SISTÈMICA

LES HIPÒTESIS DELS PRIMERS CONSTRUCTIVISTES

MILTON ERICKSON I ELS SEUS ESTUDIS SOBRE LA HIPNOSI

La cibernètica (Norbert Wiener, 1894-1964) va introduir el concepte de feedback o retroalimentació en les relacions humanes, que es basa en la idea que cada esdeveniment influeix directament sobre un altre esdeveniment i, al mateix temps, queda influenciat per ell (causalitat circular). Per posar un exemple: quan el termòstat posa en funcionament la calefacció de casa, aquesta segueix funcionant fins que assoleix la temperatura escollida. Un cop s'assoleix la temperatura, un sensor indica que s'ha d'aturar. En resum, A influencia B i B influencia A. Podem dir que, amb l'arribada de la cibernètica, es va començar a substituir el concepte de "causalitat lineal" pel de "causalitat circular".

La perspectiva sistèmica (Ludwig von Bertalanffy, 1901-1972) va afegir noves maneres d'entendre les interaccions humanes, considerant que aquestes es desenvolupen en un sistema interdependent (el conjunt no té per què coincidir amb la suma de les parts), circular (les relacions es basen en un intercanvi comunicatiu, retroalimentat) i no determinat (les condicions inicials no determinen els resultats finals). Per tant, si s'introdueix un petit canvi en un dels elements del sistema, aquest afectarà a tot el sistema.

Pel que fa al constructivisme (Jean Piaget, 1896-1980; Gregory Bateson, 1904-1980; Heinz von Foerster, 1911-2002; Ernst von Glasersfeld; 1917-2010; Paul Watzlawick, 1921-2007), va afegir la reflexió que la realitat no pot ser considerada com quelcom objectiu i independent del subjecte que la viu, perquè és el subjecte mateix qui construeix i inventa el que ell creu que existeix. Per tant, si som capaços de crear un problema, també serem capaços de construir la seva solució.

Els treballs de Milton Erickson (1901-1980) van contribuir a la idea que la teràpia s'havia de dirigir a la solució del problema en el menor temps possible, fent un esforç per sintonitzar amb el pacient/client utilitzant un llenguatge persuasiu en el moment present i no en el passat (treballs sobre la hipnosi).

Dels treballs d'Erickson en van sorgir tres perspectives que, tot i basar-se en els mateixos principis, han acabat donant lloc a tres enfocaments diferents: Model enfocat a la Solució; Model Breu Estratègic; Model Familiar Estratègic:

L'Escola de Palo Alto a Califòrnia (Bateson, Jackson, Watzlawick, Weakland), a través del grup MRI (Mental Research Institute – Institut de Recerca Mental) va ser qui va donar forma al model estratègic de la psicoteràpia breu. Durant els anys 70s van presentar a la comunitat terapèutica els resultats del projecte Brief Therapy Center (Watzlawick, Weakland, Fisch, 1974; Weakland et altri, 1974).

Paul Watzlawick i Giorgio Nardone, després de treballar conjuntament, van començar a dibuixar les línies mestres del que seria l'evolució de la teràpia breu estratègica, la més utilitzada a dia d'avui. D'aquesta estreta col•laboració (més de 18 anys) n'han sorgit les obres que més repercussió han tingut en referència a l'enfocament estratègic d'aquest tipus de psicoteràpia.

 


Norbert Wiener,
1894-1964


Ludwig von Bertalanffy,
1901-1972


Jean Piaget,
1896-1980


Gregory Bateson,
1904-1980


Heinz vonFoerster,
1911-2002


Ernst von Glasersfeld,
1917-2010


Paul Watzlawick,
1921-2007


Milton Erickson,
1901-1980


Giorgio Nardone,
1958